Què ens depara el futur? Evolució? Pèrdua de facultats? Possiblement ningú ho sàpiga, o sí? A vegades creiem que el futur més immediat ens prepara per al més llunyà, aquell que no sabem com esdevindrà. Si més no, podem creure que el més immediat, els instants en què escric aquestes paraules els puc endevinar, però només aquells lligats directament a mi. Llavors perquè preocuparnos per el que ve més enllà dels instants tant llargs que sí podem triar com viure? No cal preocupar-se, no hi ha res més savi que la mateixa vida, que sí que sap el que vindrà. Però el millor de tot és que som nosaltres qui creem el nostre futur a partir dels petits instants que creem amb la gent que ens envolta, amb aquells que no coneixem, amb el món sencer. Es clar doncs, que no podem endevinar que passarà d'aquí un any, si serem com som ara mateix o ens canviarà cap fet inesperat, que no podrem controlar. Aquest fet inesperat serà la sort, o no, que com sol ocòrrer creiem que no ens somriu, pel simple fet que quan sí ho fa no ho apreciem. Pel simple motiu que el de la bona sort creiem que l'hem causada nosaltres amb les nostres accions i el que no, ha sortit d'alguna ment maleida. Definitivament, nosaltres creem el nostre propi futur amb els petits actes rutinaris, diaris, que controlem a la perfecció. Llavors si això és així, existeix el futur, o el futur sempre és present? Crec que és molt clar, ni passat, ni futut, l'únic que podem canviar és el present perquè llavors esdevindrà futur.
