Sempre he pensat molt sobre que és el temps i que comporta que hi hagi temps, com ens condiciona i sempre arribo a la mateixa conclusió: el temps no existeix, el que existeix és un rellotge que marca un parell de números que ens porten a dur a terme certes accions. Però imagineu-vos que un dia us quedeu al desert del Namib sense rellotge, arribaría un moment que haurieu de saber per la posició del sol i de la lluna quina hora és, no? Doncs jo no ho faria, simplement deixaria que això que en diem temps passés i que el temps faria que jo canviés. Així doncs, el temps no significa el canvi en cada un? Llavors el temps no passa per aquells que romanen sempre amb els mateixos pensaments i viuen de manera estàtica la vida, on tot és en moviment i gairebé sempre va un pas per davant nostre. El temps es nota en com canvien les coses en general, regides per unes fases que anomenem solsticis, però que no condicionen la nostra manera de pensar.
La segona cosa que penso sempre és: hi haurà cap moment en que es pugui “comprar” temps? Però clar, si no sabem ni què és el temps, com ho fem? Doncs crec que jo no ho arribaré a veure però com bé sabeu el sol, que és el que ens regeix, no és present ara mateix a tot el món. A els EEUU ara s’estan llevant, el sol deu ser gairebé a tocar l’Empire State. I a Japó encara dormen, exhausts, després de la jornada de treball. Llavors aquí ve el que no veurem: què passaria si aconseguíssim viatjar més ràpid que el sol d’una banda a l’altra del globus terraqui? Ara mateix un ciutadà podría agafar un avió i anar a Nova York en 3 hores i “guanyar-ne” 3 comptant que el sol en triga 6 (se’n triguen 8 aprox. avui dia). Llavors? Qui no voldria tenir un dia de 27 hores? Suposo que s’hauria de pagar massa i només alguns s’ho podrien permetre. Podrem cap dia arribar a “comprar” temps? Jo hi he posat un límit, però realment existeixen límits per ser més ràpids que el temps? Crec que mai ho sabrem…
No hay comentarios:
Publicar un comentario