M'aixeco i ho veig. L'aixecar-se no es converteix en un suplici com seria altres dies. Just la nit abans, el Barça li endosava 5 al Madrid. Tota una exquisita i sublim exhibició de fútbol dels blaugrana i un Madrid que gairebé ni l'ensumà. Em vesteixo, vaig camí a l'universitat; tot i que crec que els dies després del Barça Madrid haurien de ser declarats festius. Pel carrer un pare atrafegat amb el cotxet del nen, el pobre nen deu passar-ho malament amb la pluja i no és per altra cosa que perque el pare no l'ha tapat bé amb el cobridor fet de plàstic.
El Barça va marcar-ne 5: un de Xavi un de Pedro (el treballador incondicional) dos del "guaje" Villa i un altre d'en Jeffren. A part dels gols, Guardiola va treure l'alineació de gala i Mourinho també, amb l'única diferència que un sabia el que s'esperava i ho portava amb humiltat i l'altra portava el cap massa alt (com altres jugadors del mateix equip) i fins que va arribar a la banqueta no s'ho va trobar. Tal era la que li queia a sobre a Mourinho que fins i tot no va sortir de la banqueta. Movia a Cristiano, la seva estrella, d'una banda a l'altra. A una Alves i a l'altra Abidal. Jo crec, que va perdre les nocions d'entrenador fent un únic canvi, i a més crec, sense sentit. Però també van haver-hi altres, com alguns futbolistes i un altre entrenador que les van perdre o van ser-hi a punt. El primer i el que recordo més va ser en Guardiola, trobo que va ser necessari i alhora no va ser-ho el fet d'amagar la pilota a en Ronaldo i tirar-la cap un costat, tot i ser fora. De ben segur que ho va fer per demostrar-li que ell també pot ser una mica menys xulo que el seu entrenador. El Madrid va sortir sense nervi i el Barça va tornar a sortir, com fa a cada partit; tot seguit va iniciar un pilotòleg (ja avisaré que l'incloguin
al diccionari) de 30 minuts i va fer dos gols. A l'estació el proper tren surt a i 26, he arribat a l'hora. El primer de Xavi, en un u per u contra Casillas; amb una pilota que sortia dels peus d'Iniesta i rebotada per Pepe. El segon ràpidament després del primer, fruit d'una jugada en que Villa va arribar fins la cuina i després d'un refús de Casillas li quedà la pilota als peus de Pedro que va rematar plàcidament. El Madrid ja desesperava. Pròxima estació: Sarrià anuncia la veu que flueix pels altaveus del vagó. Baixo del tren i de seguida agafo un altre que gairebé perdo. Dos gols fets amb ganes, amb rondos que semblaven infinits, tot aprofitant els espais que deixaven els 4 defenses blancs. Tres Torres anuncia el cartell de l'estació, ja només queda caminar i agafar un bus. Però ni així el Madrid va poder parar l'incansable atac blaugrana. Acabà la primera part, per sort pel principal equip de Madrid. No se que els va dir Guardiola al descans, però de ben segur que: que seguíssin jugant com ho feien i marcarien encara més gols. Així va ser. El Barça sortí per acabar de fer la feina. La feina ben feta no té fronteres, i no en va tenir. Semblava que el Madrid despertava i ho va fer; tot just després que Cristiano empenyés Guardiola al final de la primera part i es muntés una tangana. Però ni a la segona part, pressionant més van poder aturar la golejada que els cauria, que al 59 ja marcaren el tercer, obra de Villa. El Madrid ho intentava, sortir amb pilota llarga i jugada ràpida, com ja estan acostumats. Però es van trobar amb la defensa barcelonista que els va aturar. Mou va fer dos canvis, però de cap manera van ser un revulsiu, ni Lass ni Arbeloa, per Xabi i Marcelo, al cual Pedro va torejar. Ja sóc a la parada de bus, 5 minuts i pujaré a l'autobús.
L'espectacle blaugrana va seguir: infinitat de passades d'esperó, regats i més regats, parets exquisites, defensa excepcional, pressió magnífic, rondos sublims i un més que llarg etc. Ja es veia venir el quart, el segon de Villa amb una magnífica passada de Xavi, com sempre el mestre del mig camp, ajudat per l'incansable Iniesta. No va ser fins al final que Guardiola va aprofitar els canvis: Xavi per Keita, Villa per Bojan i Pedro per Jeffren. Els canvis van servir per donar oxígen a l'equip de Guardiola i fer el cinqué i últim gol, el del jove Jeffren arribant des del darrere i una passada de Bojan, la jove promesa. He arribat a l'universitat, a l'aula el professor encara no fa acte de presència i hi apuro les últimes línies. Entre el quart i el cinqué gol el Madrid ja estava enfonsat i va donar sortida a unes quantes patades, com la de Ramos a Messi, fruit de l'impotència. Ni sense jugar a fútbol van impedir el que completaria la ma de Piqué, que mostrà al final del partit amb un somriure d'orella a orella.
Escrit el dia 30/11/2010
Crònica d'un culé el dia després del 5-0
El Barça va marcar-ne 5: un de Xavi un de Pedro (el treballador incondicional) dos del "guaje" Villa i un altre d'en Jeffren. A part dels gols, Guardiola va treure l'alineació de gala i Mourinho també, amb l'única diferència que un sabia el que s'esperava i ho portava amb humiltat i l'altra portava el cap massa alt (com altres jugadors del mateix equip) i fins que va arribar a la banqueta no s'ho va trobar. Tal era la que li queia a sobre a Mourinho que fins i tot no va sortir de la banqueta. Movia a Cristiano, la seva estrella, d'una banda a l'altra. A una Alves i a l'altra Abidal. Jo crec, que va perdre les nocions d'entrenador fent un únic canvi, i a més crec, sense sentit. Però també van haver-hi altres, com alguns futbolistes i un altre entrenador que les van perdre o van ser-hi a punt. El primer i el que recordo més va ser en Guardiola, trobo que va ser necessari i alhora no va ser-ho el fet d'amagar la pilota a en Ronaldo i tirar-la cap un costat, tot i ser fora. De ben segur que ho va fer per demostrar-li que ell també pot ser una mica menys xulo que el seu entrenador. El Madrid va sortir sense nervi i el Barça va tornar a sortir, com fa a cada partit; tot seguit va iniciar un pilotòleg (ja avisaré que l'incloguin
al diccionari) de 30 minuts i va fer dos gols. A l'estació el proper tren surt a i 26, he arribat a l'hora. El primer de Xavi, en un u per u contra Casillas; amb una pilota que sortia dels peus d'Iniesta i rebotada per Pepe. El segon ràpidament després del primer, fruit d'una jugada en que Villa va arribar fins la cuina i després d'un refús de Casillas li quedà la pilota als peus de Pedro que va rematar plàcidament. El Madrid ja desesperava. Pròxima estació: Sarrià anuncia la veu que flueix pels altaveus del vagó. Baixo del tren i de seguida agafo un altre que gairebé perdo. Dos gols fets amb ganes, amb rondos que semblaven infinits, tot aprofitant els espais que deixaven els 4 defenses blancs. Tres Torres anuncia el cartell de l'estació, ja només queda caminar i agafar un bus. Però ni així el Madrid va poder parar l'incansable atac blaugrana. Acabà la primera part, per sort pel principal equip de Madrid. No se que els va dir Guardiola al descans, però de ben segur que: que seguíssin jugant com ho feien i marcarien encara més gols. Així va ser. El Barça sortí per acabar de fer la feina. La feina ben feta no té fronteres, i no en va tenir. Semblava que el Madrid despertava i ho va fer; tot just després que Cristiano empenyés Guardiola al final de la primera part i es muntés una tangana. Però ni a la segona part, pressionant més van poder aturar la golejada que els cauria, que al 59 ja marcaren el tercer, obra de Villa. El Madrid ho intentava, sortir amb pilota llarga i jugada ràpida, com ja estan acostumats. Però es van trobar amb la defensa barcelonista que els va aturar. Mou va fer dos canvis, però de cap manera van ser un revulsiu, ni Lass ni Arbeloa, per Xabi i Marcelo, al cual Pedro va torejar. Ja sóc a la parada de bus, 5 minuts i pujaré a l'autobús.L'espectacle blaugrana va seguir: infinitat de passades d'esperó, regats i més regats, parets exquisites, defensa excepcional, pressió magnífic, rondos sublims i un més que llarg etc. Ja es veia venir el quart, el segon de Villa amb una magnífica passada de Xavi, com sempre el mestre del mig camp, ajudat per l'incansable Iniesta. No va ser fins al final que Guardiola va aprofitar els canvis: Xavi per Keita, Villa per Bojan i Pedro per Jeffren. Els canvis van servir per donar oxígen a l'equip de Guardiola i fer el cinqué i últim gol, el del jove Jeffren arribant des del darrere i una passada de Bojan, la jove promesa. He arribat a l'universitat, a l'aula el professor encara no fa acte de presència i hi apuro les últimes línies. Entre el quart i el cinqué gol el Madrid ja estava enfonsat i va donar sortida a unes quantes patades, com la de Ramos a Messi, fruit de l'impotència. Ni sense jugar a fútbol van impedir el que completaria la ma de Piqué, que mostrà al final del partit amb un somriure d'orella a orella.
Escrit el dia 30/11/2010
Crònica d'un culé el dia després del 5-0
No hay comentarios:
Publicar un comentario