jueves, 7 de abril de 2011

Com si ne'n tingués.

L'home es posa el gua, fagi fred calor, nevi o plogui. No li fa engunia ja. Tanca la porta de casa amb la mà contraria i baixa fins al portal on saluda al porter amb un simple però amable vagi bé. La pistola a la cintura no li molesta i es per això que mai ha volgut una cartutxera. Obre i tanca la porta, sempre amb la mà contrària. Camina carrer avall i a la que pot agafarà un taxi. Quan en troba un li fa un senyal i, com sempre ho fa amb la mà contrària. Hi puja i xerra amb el taxista fins a la direcció que li ha indicat. No sap on va, de fet mai ho sap, ell rep un paper amb una adreça i uns noms. Uns noms que ha de fer que al dia seguent apareguin a les pàgines de defuncions dels diaris. Gent important pero sense escrúpuls, que són tirans i que es van matant entre ells. Ell ja fa temps que va perdre la moral, va matar una persona amb un ganivet quan tenía 25 anys. De familia no en tenía i un dia per casualitat va aconseguir aquella feina que requeria, precisament ser un immoral. Arriba a la direcció i entrega els diners al taxista, els hi dóna i rep el canvi amb la mà contrària. Sempre ha estat esquerrà però ara ja no. Entra a l'edifici i demana pel senyor X, un advocat que accepta soborns de qualsevol, de nit s'envà al llit amb prostitutes i explota als seus treballadors; no en sap res més però no li sembla malament que hagi de morir, és com ell un immoral i tampoc en té d'escrúpuls, però la diferència és que l'advocat fa mal a altra gent i ell fa que aquest mal s'acabi. Es fa passar per un client, firma el full amb una invenció; puja l'escala i pica a la porta. Li obre una dona, de seguida l'apunta amb la pistola i li porta fins a l'indefens advocat a la taula. He d'acabar la meva feina; li diu. De cop i volta un tret li fa voltejar el cap; l'advocat era protegit per guardaespatlles, ja sabia doncs el que s'exposava; una mica més i li vola el cap. Es gira i li clava un tret al cap, ell mai falla, ni amb la mà contrària. En això que l'advocat agafa un obrecartes i li clava, però comet l'error de clavar-li a la mà esquerra, la mà contrària on tot just duu el guà. No sent dolor, no en té de mà. Es gira i li clava una bala entre les dues celles. Ha acabat la feina, marxarà i hi deixarà dos cadàvers. Fàcil, però una mà de més mai li aniria malament, pensa sempre

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Seguidores