Art, emocional

Art, art a l'hora de pintar, art a l'hora d'escriure, art a l'hora de compondre, art a l'hora de filmar, art a l'hora de fer les coses, coses que acabaran sent obres d'art. Sempre s'ha dit que l'art és l'expressió emocional dels artistes de forma material, vegem. Sovint quan s'analitza, per exemple, un quadre, es dedueix pels matisos dels colors i la composició del mateix, que l'artista era en un moment de la seva carrera en que obé havia passat un mal glop o bé gaudia de la vida com un nen amb sabates noves. Llavors les obres d'art que expressen bons moments de l'artista serveixen per alegrar-nos i el mateix passarà quan l'artista passi per un mal moment. Llavors perquè volem les obres que no expressen alegria o optimisme? Per entristir-nos? Sentir por? Sentir frustració? Doncs bé, crec que l'artista les creava pel simple fet que exterioritzava les seves emocions, pintant, escribint, filmant... i d'aquesta manera s'esplaiava en les penes que l'omplien. La música, per exemple, ens ajuda a treure'ns les penes, com si fossim nosaltres els mateixos artistes, de manera que si jo estic trist i em poso música trista acabaré encara més trist i poder plorant, però m'haure desfogat. I el mateix passarà amb l'excitació i l'eufòria. Totes les arts són emocionals. De manera que al final "podem" ser nosaltres els artistes, sentint igual que ells quan van exterioritzar les seves emocions. I tot es pot extrapolar fins al setè art i totes les emocions que una persona pugui sentir. L'ésser humà està compost d'emocions, emocions transformades en sons, fotogrames, pintures, escultures... Fes que la teva vida sigui com més la desitgis però plena d'emocions i, intenta treure-les a fora de la manera més clara possible, ja que així els altres comprendran les teves obres d'art que acabaran conformant la teva vida. Llavors, la vida és una obra d'art?