Destination:

S'obren les portes i baixo del tren, és gairebé la una. Per això hi han ganes d'arribar a casa després d'un matí atrafegat. Se m'acut comprar el diari i poder llegir amb pèls i senyals la detenció del director de l'FMI entre d'altres assumptes. Així que em dirigeixo al lloc de venda de premsa més proper i agafo La Vanguardia, com gairebé sempre que en compro un. La guardo a la bossa i enfilo el camí cap a casa. Sempre m'han agradat les entrevistes i és per això que la trec de la bossa i em poso a llegir "la contra", no noto res extrany mentre la llegeixo. Dos passos de zebra una pujada i arribo a casa. He tingut temps suficient per a llegir-la sencera. Obro la porta i trec les claus, però tot just abans obro la bústia general. És extrany ha arribat una Vanguardia, bé ja en tinc una així que la deixaré per qui en sigui subscriptor. Però a l'hora de repartir la resta de cartes i abans de deixar-la a l'escala, m'hi fixo amb una cosa. La tenia just a sobre de la meva i: sorpresa, llegeixo el titular i me'n adono que és diferent a la meva, la meva és en català. L'havia agafat sense fixar-me en la llengua mentre la dependenta parlava amb una client. Llavors m'aturo i penso. Que rica que és la llengua, és igual d'on sigui si la parla molta o poca gent, el que importa és que la fagis teva, que t'arreli a una terra i et fagi ciutadà d'aquesta. Quantes més en sàpigues més ric seràs, més ciutadà del món seràs. La llengua és capaç de fer marevelles, com la música la literatura i com no el simple fet de parlar-la i fer que els altres sentin a través de les teves paraules, d'uns simples sons. És increíble! Una llengüa viva cal fer-la vibrar, i per això s'ha de parlar fer-ne ús i com he dit abans tant se val. Poder arribarà un moment que hi haurà una única llengüa al món, que sí pensareu, ens faria molt més fàcil a tots la vida. Però llavors seria un món singular, hi haurien límits no hi haurien paraules que ningú entengués. La gràcia de parlar una llengüa devant d'altres que la desconeixen i et pregunten com es diuen paraules i quin cultura deriva -o a l'inversa- de la llengua desapareixeria, les guies per anar pels museus, la gràcia de buscar la teva; preguntar a un lloc extranger en la seva llengua i veure que t'entenen és també el "core" de les llengües. Les traduccions no existirien, la gràcia de poder expressarte en més d'una llengua i anar a aquell país a practicar-la; tot seria internacional, un avorriment. Ciutadà del món? Amb una única cultura? Això no val. Per això, no estaria bé que en un moment donat les persones fóssim capaces de viure en un aeroport? La resposta? Us la deixo a vosaltres estimats lectors.